Cada vegada són més els pacients que pateixen de bruxisme (estrènyer les dents). Això s’acompanya de desgat de les dents i moltes vegades de dolors a l’articulació de la boca, coll i esquena. La realització d’un diagnòstic correcte, juntament amb la interconsulta a altres professionals com fisioterapeutes, pot eliminar o reduir considerablement aquests problemes. S’ha de planificar el tractament que més s’adeqüi a la patologia de cada pacient, incloent-hi una fèrula de descàrrega i exercicis de fisioteràpia. T’has preguntat mai el bruxisme què és? En aquest apartat us donarem unes claus per conèixer-ho millor.
Què és el bruxisme?
És el fet de grinyolar les dents sense la voluntat de fer-ho, de forma inconscient, i sense cap funció. Es calcula que almenys 1 de cada 10 persones són grans bruxistes. Aquestes persones pateixen dolor muscular i/o articular crònic, desgast de les dents i, en conseqüència, finalment perduda d’aquestes dents. Entre les causes del bruxisme hi ha principalment l’estrès i l’ansietat. Així mateix, factors com la inestabilitat de la mossegada per manca de peces o maloclusió, el tipus de musculatura o l’elasticitat dels nostres lligaments afavorirà la seva aparició i cronificació.
Tipus de bruxisme
Els tipus de bruxisme més coneguts són:
- Bruxisme nocturn, també anomenat del somni. Es produeix durant la nit i el pacient no n’és conscient. En despertar solen notar símptomes com dolor-tensió muscular al capdavant i coll i de vegades incapacitat per obrir bé la boca fins que passen uns minuts. És possible que en comentar-ho a casa, la família reconegui que fa soroll amb les dents en dormir.
- Bruxisme diürn, es produeix estant desperts, en moments que requereixen concentració o produeixen cert estrès. (conduir, escriure a l’ordinador etc).
- Bruxisme infantil o del nen, es produeix principalment entre els 4-9 anys i s’ha associat amb el recanvi dental. No té per norma general cap importància encara que, a causa del soroll que moltes vegades fan, preocupa molt els pares. Els nens han de canviar les dents de manera que el desgast no és important, i els seus músculs i ossos són molt elàstics per la qual cosa és poc probable que li repercuteixi negativament. És falsa la creença que es deuen a paràsits. És molt probable que deixin de fer-ho en passar a l’edat adulta, però si continua, cal seguir un tractament que minimitzi els efectes d’estrènyer.
Es pot intentar reduir el bruxisme als nens millorant els hàbits abans d’anar a dormir. No dormir amb la televisió posada o amb tauletes, no rosegar objectes o les ungles. Podeu ajudar un bany abans de dormir, un bon conte o aromateràpia a la seva habitació.
Tractament del bruxisme
El tractament del bruxisme hauria d’atacar l’ansietat del pacient principalment. A nivell de la consulta dental només podem posar-hi mitjans pal·liatius. En casos de dolor agut, es realitza un tractament del bruxisme amb medicaments per alleujar la simptomatologia. Aquests inclouen el tractament amb relaxants musculars i antiinflamatoris, a més de consells sobre què fer i què evitar. Si estem en un cas inicial on no hi ha dolor ni estan malmeses les dents, genives o músculs, se sol confeccionar una fèrula de descàrrega. Es fa en 2 sessions i necessita la confecció d’uns models i registres. Aquesta ha de tenir 4 característiques.
- Ha de ser plana
- Ha de ser rígida, no tova.
- Ha de tenir unes guies perquè en moure la mandíbula de banda a banda només toquin els ullals o les dents més properes a aquests.
- Quan tanquem la boca del tot, han de tocar totes les dents uniformement.
Tot el que no tingui aquestes característiques NO és una placa de descàrrega i el seu ús pot fer malbé la mossegada o l’articulació.